Blog

Et ve de gust fer senderisme a Sant Julià de Lòria i explorar aquesta zona d'Andorra?
Sant Julià de Lòria és un bon punt de partida per realitzar interessants rutes de caràcter familiar i en general força desconegudes, però molt agradables.

Camí de Manyat
Té el seu inici al poblet de Certés, situat al peu de la serra de la Creu. La primera part del recorregut, des d'aquí fins als cortals de Manyat, correspon a un tram d'un sender de gran recorregut.
Entre les espècies exòtiques que es poden apreciar, destaquen: 

• L'om (Ul- mus glabra);
• Cirerer (Prunus avium);
• Camamilla de muntanya (Santolina viridis); 
• Fonoll (Foeniculum vulgare).

A mesura que anem ascendint, el paisatge està dominat per pinedes de pi roig (Pinus sylvestris) i per savines (Juniperus phoenicea).
La fauna més habitual són els mamífers, els ocells i algun que altre escurçó (Vipera aspis). Hi destaquem el reietó (Regulus regulus), l'ocell més petit d'europa, el còlit gris (Oenanthe oenanthe), fàcil d'identificar per la taca negra s'obre l'ull, i la cotxa fumada (Phoenicurus ochruros). També i trobareu l'isard (Rupicapra pyrenaica), un dels mamífers més espectaculars d'Andorra.

Camí de Canòlich
Des del punt de sortida, a 960 metres d'altitud per la carretera CG-6 que ens porta a Bixessarri, el camí s'endinsa muntanya amunt. El bosc és fresc i humit, refugi ideal per als llargs i calorosos dies d'estiu.
L'estrat arbolari està presidit per espècies caducifòlies:

• Pi roig (Pinus sylvestris), d'escorça rogenca i fulles de color verd glauc;
• L'avellaner (Corylus avellana);
• Til·ler (Tilia platyphyllos);
• Beç (Betula pendula). 

Cal destacar també les maduixeres (Fragaria vesca), l'herba fetgera (Hepatica nobilis) i l'orella d'ós (Ramonda myconi), una planta molt particular, considerada una relíquia de la flora d'abans de la darrera glaciació, de l'era quaternària, que viu sempre a les parets carbonatades.
Els ocells més comuns: 

• Cargolet (Troglodytes troglodytes) que es destaca pel seu potent i melòdic cant;
• Pinsà comú (Fringilla coelebs);
• Mallerengues (Parus sp.) amb tons més monòtons i metàl·lics.

Un altre habitant dels boscos d'aquesta zona és el cabirol (Capreolus capreolus).

Camí de Fontaneda fins a la collada de la Gallina
Aquest camí té inici al pont de Fontaneda.
Els arbres que més hi abunden són:

• Freixeres (Fraxinus excelsior);
• Alzines (Quercus rotundifolia);
• Roures (Quercus pubescens).

Hi trobem també la capella de Sant Mateu del Pui d'Olivesa, que està formada per una petita nau rectangular, capçada a l'est per un absis semicircular. La porta, al mur oest, és força rudimentària i està formada per dovelles de pedra calcària.
Entre els ocells que hi podem escoltar i, si portem prismàtics, fins i tot veure, hi ha:

• Gratapalles (Emberiza cirlus), espècie força escassa al país, que emet un cant sec i pla;
• Bitxac comú (Saxicola torquata), que fa uns reclams guturals.

Camí de la Senyoreta
L'inici d'aquest itinerari es troba a la sortida de Sant Julià de Lòria en direcció a Espanya.
En les escletxes de les parets de pedra properes al camí, s'hi amaga una planta força especial, la saxifraga paniculada (Saxifraga paniculata), planta crassa amb les fulles dentades. Al camí descobrim una vegetació variada, presidida pel beç (Betula pendula) i el cirerer (Prunus avium). A mesura que anem pujant, s'hi afegeixen d'altres espècies com l'alzina (Quercus rotundifolia) i el roure (Quercus pubescens). Ja més amunt, hi podem descobrir el castanyer (Castanea sativa), arbre caducifoli amb les fulles dentades, lluents i força grans. Ascendint el camí, ens endinsem en una pineda de pi roig (Pinus sylvestris) amb boix (Buxus sempervirens) i, més amunt, ginebre (Juniperus communis) i argelaga (Genista scorpius).
Entre els animals més abundants per aquests terrenys hi destaca:

• Ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus);
• Esquirol (Sciurus vulgaris);
• Senglars (Sus scrofa).

 

Camí de Francolí
L'oferta cultural laurediana és rica i variada, hi ha:

• Museu del Tabac;
• Santuari de la Mare de Déu de Canòlich, patrona de Sant Julià de Lòria;
• Església romànica de Sant Cerni de Nagol (segles XI-XII).

A causa de la seva situació geogràfica i la varietat topogràfica i geològica, la vegetació de la parròquia és molt diversa.  A la part més baixa, hi destaca la vegetació mediterrània (estatge basal) i a una altitud més considerable, hi predominen les rouredes de roure martinenc (Quercus pubescens) i, sobretot, les pinedes de pi roig (Pinus sylvestris). Al final de l'excursió arribem al refugi de Francolí, que és un refugi de muntanya situat a 1.865 metres d'altitud, a la dreta del torrent de la solana dels Llimois, a la plana coneguda com a pleta de Baix.

 

Camí de Juberri a la Rabassa
Aquest itinerari té sortida al poble de Juberri, i correspon a un tram del Gran Recorregut País que fa tota la volta a Andorra.
El punt de sortida es troba envoltat de pollancres (Populus nigra) i freixeres (Fraxinus excelsior), que aprofiten la humitat d'una petita riera. En aquesta zona, hi són abundants arbres com el cirerer (Prunus avium), que dóna fruits dolços durant la primavera. També hi podem descobrir l'auró blanc (Acer campestre), un arbre escàs al nostre país.

Més amunt, ens acompanyen :

• Vinyes (Vitis vinifera);
• Pereres (Pyrus communis);
• Pomeres (Pyrus malus);
• Camps de tabac.

En l'últim tram, el camí està envoltat de freixeres i per una morera negra (Morus nigra).
Entre els animalons més comuns que hi viuen, hi ha petits mamífers com la mostela o paniquera (Mustela nivalis) i la guineu (Vulpes vulpes).
A més, els ocells hi destaquen els tallarols (Sylvia sp.), les mallerengues (Parus sp.) i el pit-roig (Erithacus rubecula).

 

Camí de Rocafort
El camí de Rocafort es troba a la carretera de Fontaneda. Des del capdamunt, la muntanya de Rocafort ens regala unes fantàstiques vistes de la parròquia a vol d'ocell.
En el transcurs del sender, a la vora del riu, hi podem observar:

• Pollancres (Popu- lus nigra); 
• Salzes (Salix alba);
• Freixeres (Fraxinus excelsior);
• Budlèia (Buddleja davidii).

Entre la fauna més comuna, podem trobar-hi la serp d'aigua (Natrix maura), que és totalment inofensiva, i la truita de riu (Salmo trutta). Ja més amunt, hi trobem arbustos, com la savina (Juniperus phoenicea) i el xuclamel (Lonicer xylosteum).
En aquest itinerari, hi podem descobrir la cova de l'Óssa, una cova de poca cavitat i, per una altra banda, podem gaudir de les vistes de l'església de Sant Martí de Nagol, un temple que data de 1048.

És moment de compartir amb els teus excursions i moment inoblidables pels camins de Sant Julià de Lòria.